Amb poc es va fer molt. aquesta idea podria definir lexperiéncia de la mancomunitat de catalunya, que sexplica de manera detallada, amena i rigorosa en aquest llibre escrit per agustí colomines i aurora madaula. a principis del segle xx, amb unes competéncies limitades i recursos escassos, enric prat de la riba va gosar fabricar el futur en comptes desperar lo assegut, com feien els homes de la vella política espanyola. el futur no era una abstracció per als impulsors de la mancomunitat; el futur eren escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, xarxa de teléfons i moltes més infraestructures que es feien al servei de la gent. mai tan poc poder ha estat emprat duna manera tan sávia i exemplar, fins al punt que encara avui és visible el llegat admirable de la mancomunitat en diversos ámbits de la nostra vida col.lectiva. cal valorar i divulgar entre les noves generacions aquesta épica dels que van assumir la responsabilitat de construir un país amb quatre canyes, fent veure que tenien més palanques de les que de debó tenien. ells van tenir fe en ells mateixos i en una societat que no tenia por, per aixó van canviar la fesomia de catalunya. els catalans davui som fills del 1914 més que del 1714. (del próleg de francesc marc alvaro)
